En la web TOPE GAMA hemos hecho un fantástico recorrido por la trayectoria profesional de la periodista y presentadora Carla Lladó. Actualmente trabaja en el morning show de Europa FM «Levántate y Cárdenas» pero ha hecho muchas otras cosas en el mundo de la televisión. Un placer para la sección de entrevistas GAMA GAMA haberla conocido y haber pasado un ratito con ella.
Aquesta tarda El Corte Inglés del Portal de l’Àngel acosta als amants de la lectura el llibre El Café de la Luna, de María Dolores García Pastor. La cita és a les 19.00h. Un inici molt agradable del cap de setmana. A la presentació, a càrrec de l’escriptor i crític literari, Sergi Bellver, l’autora explicarà tots els secrets de la seva obra.
A la novel•la es parla dels sentiments bàsics de l’ésser humà: la nostàlgia, l’amor o els somnis. El Café de la Luna s’ubica en el que va ser una casa de cites a l’antiga Barcino per convertir-se en una casa senyorial en què el seu propietari va viure una apassionada història d’amor i finalment en un cafè per on passen escriptors, actors, floristes, entre d’altres. La narració s’estructura en vuit relats. Històries aparentment independents que s’entrellacen entre elles i tenen com a punt d’unió El Café de la Luna. Una novel•la que em transmet molt bones vibracions i que penso tenir entre les meves mans aquesta mateixa tarda durant la presentació. Les seves pàgines m’acompanyaran durant unes quantes tardes i estic convençuda que no em deixarà indiferent.
Para todos aquellos apasionados del placer de comer Sushi, Sabores Taller de Cocina, en la c/ Sant Lluís 58 de Barcelona, ofrece un fantástico curso de tres horas donde aprendes a elaborar este suculento plato que tanto nos gusta a muchos comer en el restaurante y tan poco sabemos sobre su elaboración.
Para ir abriendo boca a todos aquellos que como yo tengan ganas de pasar un buen rato y de degustar un plato japonés realizado con sus propias manos, me gustaría hacer una aclaración sobre el término ‘sushi’ que ayer nos explico Rika durante la clase. Una vinagreta muy especial que macera el arroz es lo que en Japón se conoce como tal. ¿Esto que quiere decir? que si tu rocías pollo con un par de gotitas de la mezcla estarás comiendo sushi de pollo o si tu le das sabor a una ensalada con dicha vinagreta estarás comiendo sushi de ensalada…. Para conocer más secretos y dominar la técnica es interesante participar en este taller.
Una vez preparados los Uramakis y el Makisushi listo para cortar y comer.¡El resultado final no tiene desperdicio!
Avui he tingut el plaer de redactar un artícle pel blog d’uns companys de pofessió, el Quatre en línia. Convido tothom a donar-li un cop d’ull perquè té continguts força interessants.
Com a treballadora dels mitjans de comunicació m’agradaria denunciar un tipus de periodisme que darrerament es ve donant de manera més intensa en alguns rotatius con l’ABC. I no m’amago al dir noms que ni em van ni em venen perquè si la denuncia no la fem els propis professionals per por estem completament venuts.
La portada d’avui titula: “Tenemos un problema” sobre la lletra ñ de Cataluña partida, titular acompanyat de tres subtítols molt instigadors precisament d’aquesta ruptura que ells atribueixen al Parlament català. Asseguren que el president Artur Mas amaga la casella d’ensenyament en castellà als nous formularis pel curs vinent, que la Generalitat proposa canviar la norma per no posar la bandera Espanyola i que el Parlament aprova una llei per fer un referèndum sobre el pacte fiscal. Aquestes afirmacions no són del tot falses però tampoc del tot certes, ja que no estan ben enfocades ni contrastades. CREC QUE ES MANIPULA LA REALITAT I AIXÒ ÉS EL QUE FA MÉS MAL A LES RELACIONS ENTRE L’ESTAT I ELS CATALANS.
En primer lloc, torno a reiterar que aquí l’educació funciona i la gran majoria de persones formades en aquest territori parlen tant català com castellà i, per tant, tenen més facilitat per aprendre altres idiomes. Aquest diari s’ha preocupat d’analitzar amb lupa els formularis de la Generalitat per dir que s’amaga la casella per triar el castellà cosa que no és certa ja que es llegeix perfectament dins l’apartat d’informació general. Per mi això es fer demagògia. Se li ha d’explicar bé a la gent que només ho han demanat tres famílies. Si a banda d’aquestes, que ja han aconseguit atenció individualitzada, hi ha més que ho demanin aleshores parlem-ne, endavant, estudiem si cal modificar un sistema que ha funcionat durant trenta anys. De moment això no ha passat. NO ÉS POT CONTINUAR INSTIGANT L’ODI AMB UN TEMA SOLUCIONAT.
En segon lloc, el tema de les banderes. Fins ara no s’havia parlat pràcticament d’això. Davant la problemàtica dels darrers dies a Catalunya l’únic que s’ha dit és que es mirarà de modificar la llei que les regula per què no hi hagi conflicte. NO ES POT OBRIR LA CAIXA DELS TRONS DIENT QUE LA GENERALITAT VOL CANVIAR LA NORMA PER NO POSAR LA BANDERA ESPANYOLA. AIXÒ ÉS ANAR MÉS ENLLÀ.
I, per últim, el que s’ha fet ha estat aprovar una llei de consultes perquè el govern català pugui preguntar als seus ciutadans què pensen sobre determinats temes. Penso que l’Estat no té per què interferir en el recull del que pensen els catalans. A més, si l’objectiu és preguntar sobre el pacte fiscal quin és el problema quan aquesta setmana hem conegut que cada català aporta 2.200 euros anuals a l’Estat que no tornen cap aquí? Potser hem de reflexionar què en pensem sobre aquest tema. No continuem instigant a l’odi amb un tema sobre el qual els catalans tenen dret a dir la seva quan s’aporten molts diners al conjunt d’Espanya des d’aquí i desprès no es reben els deutes pendents per part de l’Estat. NO ES POT ESCRIURE UN TITULAR A LA LLEUGERA SENSE EXPLICAR EL REREFONS DE LA LLEI DE CONSULTES I PER QUÈ AQUÍ ES VOLDRIA PREGUNTAR A LA GENT SOBRE TEMES ECONÒMICS QUE AFECTEN DIRECTAMENT A LA SEVA SITUACIÓ.
En definitiva, si no s’expliquen bé les coses és molt normal que l’odi d’Espanya cap a Catalunya creixi dia a dia. Aquest periodisme manipulat no ajuda, és el màxim responsable de molts dels conflictes actuals i de l’opinió i la visió que molts ciutadans d’altres comunitats autònomes tenen dels catalans. Això s’hauria d’aturar.
A partir de demà i fins divendres El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà la seu del congrés europeu més important de la radiodifusió, el Radiodays Europe 2012. Es tracta d’un punt de trobada de més de 700 professionals de 45 països diferents. Aquesta reunió del sector radiofònic públic i privat se celebra al sud d’Europa per primera vegada.
El 90% dels europeus escolta la ràdio. A mi, com a professional del sector, m’agradaria defensar el paper que juga aquest magnífic mitjà de comunicació. És cert que la televisió té capacitat audiovisual i les coses poden explicar-se de moltes maneres: amb imatges, música, efectes especials, paraules etc… però crec que actualment no s’ha sapigut aprofitar el seu potencial al 100%. Poques vegades al fer zapping trobes continguts interessants. Amb la TDT ha augmentat significativament l’oferta però, pel meu gust, deixa encara molt que desitjar. Hi ha molts canals on encara prima la «telebrossa». La ràdio, en canvi, ofereix programes amb continguts culturals, humorístics, informatius o que animen a la participació que disten molt del que emeten altres suports. El vincle que s’estableix entre el locutor i l’audiència és immediat i molt especial.
Sembla que el món del cor i de la xafarderia que ha inundat la televisió, internet i molts mitjans escrits, de moment només ocupa un petit espai a la ràdio. Espero que l’evolució radiofònica sigui en aquesta línia i continuï sent el mitjà de referència per excel.lència.
En aquesta societat hi ha alguna cosa que no va bé, que trontolla. Entre nosaltres hi ha individus violents i desequilibrats que són capaços de matar familiars, gent de la seva mateixa sang. Els casos proliferen i les víctimes augmenten moltes vegades sense que es pugui fer res per salvar cap vida. Aquest dissabte un Mosso d’Esquadra es va veure obligat a disparar un home, al qual va matar, perquè se li va tirar a sobre amb un matxet de grans dimensions i amenaçava també amb matar al seu fill, assegurant que ningú sortiria viu del pis on es trobaven.
El capítol que més em sorprèn d’aquesta grotesca història és el testimoni dels familiars del violent home, Antonio Tirado, ja que el defensen. Asseguren que en cap moment van sentir que proferís cap amenaça contra el nen i que el que intentava era impedir que se l’emportessin. Una de les nebodes d’aquest individu al.lega també que la policia no li va deixar parlar amb el seu tiet per fer-lo entrar en raó.
Doncs senyors, així anem. Penso que si un agent ha disparat un home és per motius de pes. Un s’ha de defensar quan pocs mil.límetres el separen de la vida i la mort. També crec que les famílies d’aquest tipus de personatges, que no mereixen ni ser reconeguts com a tal, haurien d’intentar fer-los entrar en raó molt abans, no quan tot plegat es troba en el límit entre la terra i el cel. No m’entra al cap com és possible que es puguin defensar determinades actituds. Suposo que ha estat així perquè no hi ha hagut víctimes innocents que lamentar. Les coses haurien estat molt diferents si avui s’estigués celebrant el funeral del Mosso o el nen.
517126-els-mossos-en-el-cas-dolot-tret-en-legitima-defensa.html
Mardetierra es una empresa joven y dinámica ubicada en Barcelona, en una pequeña calle cerca de la confluencia Balmes-Diagonal. Una enoteca con mucho encanto, donde vale la pena dedicar una tarde para probar y catar diferentes tipos de cerveza. Lo cierto es que las catas de vino están muy de moda y ahora es de lo que más se estila pero a veces nos olvidamos de la cerveza, que también tiene su historia, sus diferentes formas de elaboración y su variedad de sabores y aromas.
El experto enólogo que nuestro grupo conoció, Albert, nos hizo un recorrido por los diferentes tipos de cervezas que existen y nos habló de la historia de la famosa bebida de cereales que se remonta al periodo de la civilización sumeria. Tuvimos la oportunidad de degustar 8 marcas distintas que nos dejaron muy buen sabor de boca.
Pero lo mejor de la cata es el momento. Unas horas que compartes con personas desconocidas que tienen las mismas ganas que tu de compartir esos sabores, esas sensaciones y esos instantes. Cada uno de nosotros aporta, explica, dice lo que piensa, las sensaciones que le produce cada cerveza. Ese rato acompañado de muchas, muchas risas no tiene precio. Vale la pena probarlo, vuelves a casa contento, satisfecho, después de haber participado en una de las mejores terapias: la de compartir, expresar y aprender de gente que probablemente no volverás a ver nunca más.
Avui m’he llevat trista… no sabia si les imatges que em venien al cap eren reals o eren fruit de la neguitosa nit que he passat. La llàstima és que tot es veritat…ha passat… hores d’ara continuen descontrolats tres dels focs del Pirineu que ja han cremat prop de mil hectàrees.
El titular que més m’esvera és que l’incendi més preocupant és el del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, les meves terres, una part de la meva vida.
Envio els meus ànims i el meu suport a tots aquells companys que s’estan deixant la pell per què un territori que estimem, que portem dins del cor i on em viscut moments únics pugui conservar part de la seva màgia. A totes aquelles persones que lluiten sense aturar-se per què uns paratges de pel.lícula no quedin en el no res…
De moment, aquest matí ja s’han incorporat quatre avions i cinc helicòpters a les tasques d’extinció.
Fa una estona s’ha conegut la tan esperada sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre immersió lingüística. L’alt tribunal ha avalat el model actual i es farà una atenció especialitzada per aquells alumnes que ho demanin…
Tot plegat no em sembla malament. El model NO és toca, només s’adapta a qui vulgui diferències pel seus fills. Si desprès hi ha prou nens o no perquè els que facin immersió en castellà no es quedin sols és un altre debat… és el que les seves famílies han volgut per ells, ja que no es pot decidir sobre tota la resta d’alumnes catalans.
Estefanía Pino 