INCITANDO AL CONSUMO?

Después de un tiempo sin nuevas aportaciones, reabro con un post y un diseño más veraniego sobre un tema que quiero criticar. Hoy algunos medios nos explican una noticia sobre una cerveza para niños que se ha lanzado en Japón.

abci-cerveza-infantil-japon-201205140927.html

La iniciativa me parece muy fuera de lugar ya que, en mi opinión, induce completamente a los menores a la bebida. Sin ir más lejos, el eslogan promocional de una marca es “Ni siquiera los niños pueden aguantar la vida a menos que se tomen un trago”. Con este peculiar mensaje lo único que hacen estas empresas es decirle a los niños que la vida les va a resultar muy dura, cuando lo es menos con esfuerzo y afán de superación en el día a día.

FAGO, DE CARLES PORTA

A vegades, jo la primera, condemnem a les persones sense conèixer la seva història personal només per la pressió mediàtica que es genera al seu voltant quan es veuen implicades en un succés destacat. És el cas d’en Santiago Mainar, un ramader de Fago, que fa cinc anys es va enredar en un embolic dels grossos fent-se responsable de l’assassinat de l’alcalde d’aquest petit municipi del Pirineu d’Osca, Miguel Grima, davant la Guàrdia Civil. Tot i que poc desprès es va retractar davant el jutge, assegurant que s’havia inculpat per salvaguardar els 30 habitants del poble, ja no va haver-hi marxa enrere. La societat l’assenyalava amb el dit. La gent del carrer i els mitjans de comunicació    se li tiraven a sobre.

Aquesta història l’entrellaça a la perfecció el periodista Carles Porta en el seu nou llibre Fago. Durant els darrers anys, Porta ha mantingut centenars de converses amb les germanes d’en Mainar, la Isabel i la Marisa, també amb la novia del presumpte autor del crim, l’Amalia, i amb gent propera al crim.

Es tracta de la història d’un home que va fer un gest que el va abocar al precipici i de com la seva germana Marisa va intentar salvar-lo de totes les maneres possibles. És la lluita d’una dona per abocar tota la llum possible al cas del seu germà per demostrar la seva innocència i donar a conèixer el caràcter solidari que durant uns 50 anys va desenvolupar.

El llibre obre la porta a jutjar la tasca de policies, jutges, advocats i periodistes perquè no tot es quedi en ‘Santiago Mainar = assassí’ quan, segons explica Porta, la seva culpabilitat no va ser gens clara mai.
Personalment, llegint les 306 pàgines de l’obra, puc dir que la meva visió sobre en Santiago Mainar ha canviat i molt. No l’assenyalo amb el dit, no el jutjo, veig una història brutal darrera que em fa reflexionar sobre la meva manera de qualificar als altres sense conèixer l’entorn, els motius, i les circumstàncies que els ha dut a fer determinades coses. A vegades la culpa és clara; en aquest cas si les informacions que Porta publica són verídiques, que no ho dubto, no ho és tant.