VALENTES I CAMALEÒNIQUES… AIXÍ SÓN LES DONES

Avui és el dia de la dona treballadora. Aquesta és una data molt destacable ja que, malgrat la capacitat, els esforços, la lluita constant, la valentia i, en definitiva, la màgia que desprèn el sexe femení, encara queda molt camí a recórrer perquè les dones ocupin al món el lloc que es mereixen.

Les dones som i podem ser a la vegada tots els tipus de dona: la dona mare, la dona treballadora, la dona directiva, la dona amiga, la dona novia, la dona esposa, la dona ama de casa… però sempre i en tot moment la dona és preciosa.

Dona pensa en tu, escolta’t, fes el que t’agrada, lluita pels teus objectius perquè amb esforç es poden aconseguir, allunya de tu els que no entenen que la dona és tan lliure com l’home, posa’t guapa, surt al carrer, gaudeix del sol i despertat cada dia com si fos l’últim sabent que ets única.

PEQUEÑOS CAMBIOS

El mundo de los blogs es toda una aventura y adaptar los escritos y las ideas que surgen en el día a día a los formatos que mejor se adapten y que los haga más atractivos es una tarea difícil. A mi me gusta escribir y expresarme… algunos días mis entradas o mis artículos son más largos y otros más cortos. Creo que la nueva imagen se adapta mejor a lo que busco.

 

EDUCACIÓ EMOCIONAL… EL PRIMER PAS PER CANVIAR EL MÓN

Avui alguns diaris com La Vanguardia i l’Ara publiquen interessants articles que introdueixen l’educació de les emocions des de l’escola com la pròxima revolució.

nueva-asignatura-emociones.html#.T1dRhqDTiL8.twitter

Els articles publicats es basen en el sisè informe de l’Observatori FAROS de la Salut de la Infància i l’Adolescència de l’Hospital Sant Joan de Deu presentat ahir, que porta com a títol: Com educar les emocions? La intel.ligència Emocional en la infància i l’adolescència.  Parlen de la necessitat d’introduir aquesta matèria a les escoles per formar els nens des de ben petits perquè esdevinguin persones equilibrades de cara al futur. Una de les principals conclusions de l’estudi és que una persona que sap gestionar les seves emocions pateix menys ansietat, estrès, indisciplina i viu menys conflictes amb l’entorn, així com menys malalties.

Ara una petita aportació personal per a qui li serveixi…

Crec que és bàsic gaudir amb intensitat de les petites coses sempre i quan ens aportin beneficis. Cal deixar de banda les complicacions innecessàries i analitzar quines són les coses realment importants. Pot fer sentir-nos lliures deixar d’analitzar el què fan els demès per mirar dins d’un mateix, ja que la majoria de vegades  és on resideixen els principals problemes en les relacions personals. En aquest sentit, també ajuda deixar de parlar dels altres per què sí  quan el que fan realment no afecta a cap parcel•la de la nostra vida. Si tot plegat ho analitzem fredament no ens aporta res i ens fa perdre un temps que és nostre. S’ha d’acceptar però, que algú si que parlarà de nosaltres i no hem de fer-hi excessiu cas.

És fantàstic obrir els ulls per observar i adonar-nos que al carrer, a les botigues, a la televisió, a la feina, etc… hi ha persones que pensen diferent, que vesteixen diferent, que tenen diferents objectius a la vida i que, potser, no actuen com nosaltres o no parlen el mateix idioma que nosaltres però que tot i així podem arribar a ser bons amics sempre i quan sapiguem respectar-nos.

Cuidar a tothom qui es preocupa per nosaltres es bàsic i compartir amb aquestes persones els moments que volem passar acompanyats. L’altre gran repete és detectar les nostres pors i plantar-hi cara, així com fugir d’allò que ens fa mal i potenciar el que més ens agrada malgrat el que digui l’entorn. Hem de confiar en les nostres habilitats i capacitats i intentar treure la nostra millor part, així com trobar la felicitat en el que tenim i no en el que desitjaríem tenir.

(Tot plegat molt difícil però es pot anar treballant)

I ara deixo una cançó per alegrar una miqueta el dia a aquells que necessitin una petita empenta.

CAL POSAR JA FIL A L’AGULLA…

ALGUNES DADES…
Avui El Periódico destaca diverses conclusions d’un   estudi realitzat per un grup d’investigadors a Espanya per determinar a quina edat, en general, s’inicia la violència de gènere. Doncs bé, el principal i esgarrifós resultat d’aquest informe publicat per l’International Journal of Clinical Health Psychology és que les noies reben gairebé el doble de mal tracte que les dones adultes. L’estudi s’ha efectuat entre 2.036 adolescents i joves d’entre 15 i 24 anys d’escoles de secundaria i universitats de Sevilla, Oviedo, A Corunya, Pontevedra, Huelva i València i amb xifres sobre el paper, el percentatge de joves que reconeixen ser maltractades és del 6%, pràcticament el doble que entre les dones adultes que és del 3,6%.

INDICADORS ALARMANTS…
Des del meu punt de vista el que més preocupa d’aquesta situació és que alguns indicadors per situar les adolescents en el punt de mira són els sentiments de por i una situació sense sortida, així com la dependència psicològica de la seva parella. Aquest és un fet difícil d’entendre ja que se suposa que en la franja d’edat més alarmant, aquestes noies viuen a casa encara amb els seus familiars i moltes no treballen, encara estudien.

APROFITAR EL POTENCIAL DELS ÍDOLS ADOLESCENTS
S’haurien de fer bones campanyes, perquè esta clar que alguna cosa falla, per demostrar-li a aquestes noies que el prototip d’home per una relació de parella sana no és un noi que per ser excessivament masculí et fa seva, t’humilia i t’obliga a dur a terme determinades practiques sexuals. Les series de televisió, els llibres i determinades revistes que consumeixen les adolescents haurien de prohibir projectar el prototip de jove que aconsegueix les coses per la força i que per guanyar-se el respecte dels altres s’encara amb els seus superiors, moltes vegades davant del sexe femení.

És necessari potenciar que els nois responsables, que s’esforcen per aconseguir uns objectius a llarg termini i que respecten els gustos, la manera de pensar i les decisions de la noia potser són candidats més adients per mantenir una relació sana, tot i que puguin semblar tous. Si una noia està preparada per començar una relació sentimental amb 14 anys ha de ser prou madura per triar una persona que no ensorri l’època més dolça de la seva joventut.

Potser als familiars, tutors o mestres no se’ls fa el cas necessari respecte a algunes advertències així que cal pensar en noves vies d’actuació. Una d’elles, molt important, podria ser el col•lectiu d’ídols adolescents. Posar en boca d’algunes persones famoses o reconegudes en aquestes franges d’edat que qui no té en compte els teus sentiments, t’imposa regles segons el seu parer, et ridiculitza o no accepta les teves opinions NO t’estima seria molt més productiu que fer-les interpretar papers escombraria. Una de les claus es reconduir el discurs d’allò que ven i té èxit entre els adolescents…

A RASQUERA…. CÀNNABIS

Sembla que els veïns de Rasquera han pensat en una ingeniosa i riallera forma de plantar cara a l’atur. Es tracta d’una iniciativa privada amb el segell de l’Associació Barcelonina cannàbica d’Autoconsum per cultivar la planta del riure en quantitats industrials i generar així una quarantena de llocs de treball.

Desprès d’haver presentat el projecte avalat per un informe que n’acredita la viabilitat jurídica, tècnica i econòmica, els impulsors destaquen en negreta l’escletxa legal que permet el consum individual e intransferible. Doncs bé, el plenari d’aquest municipi de Ribera d’Ebre ja ho ha acceptat i els habitants es freguen les mans tant per la jornada de feina que molts aconseguiran com per la felicitat que s’extendrà pels carrers del poble.

El coordinador jurídic de la iniciativa, Martí Cànaves, cognom que no té res a veure amb la substància que pretén cultivar, defensa el bon ús del seu hortet perquè serà per la suma de consums individuals. Davant d’aquest fet el departament d’Interior ha activat les sirenes i les alarmes i avisa que durà el projecte als tribunals. I és que mai se sap en quines condicions es trobaran als ciutadans si tot plegat tira endavant.

Consumir aquesta substància per les seves qualitats medicinals és correcte però la meva pregunta és: Perquè una plantació de cànnabis i no d’una altra fruita, hortalissa o verdura per evitar així la polèmica i els entrebancs respecte la seva legalitat?

MIVIRA by Mireia Villa Raluy

Hoy en Barcelona la Cambra de Comerç llevará a cabo a lo largo de toda la mañana una jornada titulada ‘Aceleración empresarial’ donde se expondrán las claves para acelerar un negocio fomentando la actitud emprendedora. En este contexto, donde muchos han decidido plantar cara a la crisis y sacar a la luz todas sus ideas, poner en marcha sus habilidades y presentar al mundo lo que saben hacer, destaco el trabajo de Mireia Villa Raluy  con su firma MIVIRA. Un producto único, exclusivo y trabajado con mucho esmero y dedicación.

Esta joven diseñadora tiene muy claro lo que quiere. Una «Mivira», como ha bautizado a las camisetas, es una prenda que ofrece calidad en el tejido, la estampación y la confección. Otro valor añadido es la exclusividad del producto, ya que de cada dibujo sólo se hacen 8 réplicas repartidas en distintas tallas. Cada una de las ilustraciones está cuidadosamente trabajada a mano con «pantones» y «prísmalos» y las prendas son adornadas manualmente una por una.

Una prenda fresca e innovadora con dibujos únicos de mujeres vestidas con prendas a la última y de elegantes zapatos. Esperando con muchas ganas como nos sorprenderá Mireia Villa Raluy con la nueva colección para este verano.